Monuments religiosos

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Situat a 9 km. de la població, es configura com l'element arquitectònic emblemàtic de la zona. Els començaments del culte a Sant Joan han de ser posteriors a la conquesta de Jaume I. És habitual citar el santuari com Cenobi ja que probablement va ser construït en forma de "o" sobre el cenobi del segle XVI. Sembla indubtable l'existència d'ermita i hospederia o casa de l'ermità en el període gòtic, desaparegudes per les transformacions que sofreix per l'auge del santuari en la segona meitat del segle XVI.

Com element més antic es troba el petit pati interior i les dependències que a ell recauen, inclòs el mur lateral d'accés al temple per l'interior. En aquest han aparegut pintures murals de 1592. Tota aquesta zona duu molt treball de pedra en pilars, arcs, portades, i ventanals, així com rústics sostres de fusta en salons tant en planta baixa com en primera. La sobrietat i absència d'elements de riquesa és comuna en aquests salons i en les dependències adjuntes. Aquesta mateixa sobrietat segueix en els cossos addicionals del segle XVIII que duen arcs de mig punt formant pòrtics lliures originàriament, sobre els quals es van edificar habitacions per a ampliar la hospederia. El de la dreta va desaparèixer i hi ha sobre ell un porxo cobert de nova planta

L'església va ser refeta a la fi del segle XVIII. És d'una nau, amb voltes de llunetes i una capella lateral. La seva façana és interessant, té dos cossos adintelats entre pilastres amb fornícula en el superior. El camarí presenta una finestra renaixentista de gran qualitat.

De planta rectangular amb coberta de teula a dues aigües i fàbrica de "sillarejo" emblanquinada.

Ermita de San Bartolomé.

Edifici singular del segle XIV amb reformes del XVI<

Església Parroquial de l'Assumpció.

D'estil renaixentista (segle XVII) de fàbrica de cadirat i coberta de teules a dues aigües. Destaca la façana renaixentista obra de Juan Anglés sent la més important d'aquest estil a Castelló. Compte amb frisos de ceràmica de L'Alcora.

Monuments civils

Pont Romà.

Sobre el riu Monlleó en la calçada que unia la imperial Tarraco amb Mèrida. En l'actualitat creua la via pecuària que uneix Aragó amb la Plana de Castelló, recuperada i senyalitzada al seu pas per *Vistabella.

Nucli urbà.

La vila posseïx recinte medieval envoltat de muralla encara recognoscible en l'actualitat. L'estructura d'aquest nucli primitiu es basa en un eix I-O, a manera d'espina dorsal d'un conjunt de carrers transversals. En els extrems de l'eix, en el que serien portes de la població hi ha avui dues places. Els carrers transversals són les quals absorbeixen el pendent del vessant. En el seu extrem més alt acaba en fons de sac, en colzes o en carrers transversals , doncs la muralla és tancada al nord. En l'angle nord-oest es conserva la torrassa de la muralla. En el seu extrem més baix, els carrers s'obren en portals, dos dels quals es conserven :el de "*Sant *Roc" i el del "Forn". En canvi no queden restes de l'antic castell.

Portal de *Sant *Roc.

Ho constituïx un marc de bastant espessor amb un arc de mig punt de maçoneria emblanquinat i sobre ell una fornícula amb rajoles al·lusives a Sant Roc per la part interior.

Portal del Forn.

Són dignes d'esmentar les nombroses masies que hi ha en el terme, com elements interessants d'arquitectura popular, existint a més les construccions d'ús agrícola, construïdes de maçoneria, circulars, amb la coberta abovedada de pedra, fang i palla.

La *Casona Polo.

Edifici de tres plantes de maçoneria emblanquinada del segle XVIII amb un escut en la façana.

Masies.

Són dignes d'esmentar les nombroses masies que hi ha en el terme, com elements interessants d'arquitectura popular, existint a més les construccions d'ús agrícola, construïdes de maçoneria, circulars, amb la coberta abovedada de pedra, fang i palla.