MES QUE VISITAR VISTABELLA...

Encara que els seus pares procedien d'un xicotet poble de l'altiplà interior, Júlia havia nascut en la gran ciutat a la qual aquests van emigrar, a la recerca de la suposada prosperitat que l'incipient desenvolupament industrial prometia.

Per tant, Júlia es va educar seguint les pautes del clàssic ‘urbanita’, envoltada de tràfic, consum i cinema americà a l'hivern, i sol, platja, ombrel·les i quiosquets durant l'estiu. Passats els anys, i havent consolidat una dilatada carrera professional, havia decidit recuperar per als seus fills aquella infància envoltada de naturalesa que només coneixia per les històries què sa mare li contava. Però aquesta vegada no es tractava de les típiques escapades en Pasqua o Nit de cap d'any, a algun hotel d'interior, per a atiborrarse de carn a la brasa, vi i cava; el que ella buscava era traslladar-se en el temps, gaudir de la naturalesa, la cultura, les tradicions…
Per aquesta raó va decidir buscar en el mapa i fixar-se en el poble de major altitud del territori valencià, Vistabella del Maestrat. Encara que arribar fins allí no va ser tasca fàcil, la primera sensació només baixar del cotxe va ser fascinant. El primer cap de setmana de novembre tot just va donar per a visitar el Parc Natural del Penyagolosa i pujar a l'emblemàtic Pic, però els xiquets van descobrir dos ramats d'ovelles i un de vaques, van menjar uns plats excel·lents en els típics restaurants de muntanya existents, i van dormir en una casa rural des d'on només s'escoltaven, al lluny, els lladrucs d'algun gos pastor. Les visites a Vistabella es van tornar habituals. Van conèixer L'Estrella, el Pont Romà, les pintures rupestres prop de Sant Bertomeu, les fonts de l’Alfardé, de les Espales o La Fontana, i cada vegada que regressaven a la ciutat ho feien carregats de carn, embotits, pa i pastes típiques. AL cap de poc temps ja coneixien a tota la gent del poble, és més, de vegades, al tornar d'una excursió, participaven de les habituals tertúlies que es donaven cita as Castell, la Ferreria o l'ermita de Sant Antoni. Poc van trigar a deixar de ser mers visitants de Vistabella per a passar a ser, simplement, de Vistabella del Maestrat.